La llengua
La Llengua Universal de Sotos Ochando és una llengua filosòfica desenvolupada el 1845 pel sacerdot i gramàtic espanyol Bonifacio Sotos Ochando i presentada el 1852. Destinada a convertir-se, segons l'autor, en una llengua científica internacional, la llengua de Sotos Ochando pot considerar-se continuadora de projectes com els de G. W. Leibniz, G. Dalgarno i J. Wilkins, sorgits al segle XVII. Va ser escollida el 1858 per la Societat Lingüística de París com la millor llengua construïda. El 1860 es va fundar a Madrid la Societat de la Llengua Universal, institució que va portar a terme una intensa activitat per a la difusió del projecte de Sotos i va propiciar la creació de diverses càtedres de llengua universal a Espanya. Tot i la seva àmplia acceptació inicial, tant a Espanya com a França, la llengua de Sotos Ochando va caure aviat en l'oblit.
L'autor
Bonifacio Sotos Ochando va néixer a Casas-Ibáñez
(Albacete) el 1785 i es va doctorar en teologia al Col·legi de San
Fulgencio de Múrcia, del qual va arribar a ser rector després
d'encarregar-se de la
càtedra de Sagrada Escriptura durant divuit anys. Durant el període
constitucional va ser elegit diputat dels liberals i el 1823, en ser
abolit el règim democràtic, va haver de refugiar-se a França, on es va
dedicar a l'ensenyament i va arribar a ser nomenat professor de llengua
castellana del Reial Col·legi de Nantes i preceptor dels fills del rei
Lluís Felip. Les seves obres van ser recomanades per la Societat de
Mètodes d'Ensenyament de París, especialment la seva Grammaire espagnole à l'usage des Français. Després de retornar a Espanya el 1840 va fundar l'Institut d'Albacete, va ser
nomenat membre del Consell d'Instrucció Pública, catedràtic de
teologia de la Universitat Central i director del Col·legi Politècnic de
Madrid. Va morir a Munera (Albacete) el 1869.
